Comparteixo amb vosaltres part del camí que he fet fins ara, perquè em presenta més que la formació acadèmica. La curiositat, el compromís i el servei són valors-motor de l’itinerari. Des de ben aviat m’ha interessat l’àmbit social i l’espiritualitat, el que té a veure amb “l’altre” i amb els altres. M’he involucrat en voluntariats diversos: educatiu, drets humans, quart món, immigració, gent gran. La inquietud de transformació social em va portar, primer, a participar d’una organització política juvenil. Després, a llicenciar-me en Ciències Polítiques i especialitzar-me en Cooperació Internacional. Fidel a aquesta inquietud, vaig conviure per un temps amb el quart món de la Índia (els nens i dements de l’estació de trens de Calcuta). Aquesta experiència va ser cabdal per a mi, un punt d’inflexió. L’experiència del viatge (del patiment tan desmesurat de nens, homes i dones), em va confrontar amb els meus límits, amb la pròpia autoimatge i la imatge que em feia de la Vida, de Déu. Es va obrir una etapa de crisi personal profunda. Qui sóc jo? Què vull? Quin sentit té la vida? Vaig viure una “noche oscura”-que diuen els místics- que va ser el detonant d’un canvi de direcció. Vaig començar la recerca d’un encaix diferent en el món. Més ver, més ple, més coherent amb el jo profund. Cooperant… educador social… professor de secundària… De mirar cap enfora, a mirar cap endins. Buscant el far, la brúixola. La psicoteràpia humanista, i en especial la teràpia Gestalt i el Focusing, em van acompanyar en el procés que estava vivint. Va oferir-me un espai per obrir-me a mi en profunditat, amb respecte i amb tota la complexitat. Un temps per aprendre i per créixer. Per descobrir el Far que puc ser per a Mi. Agraït per lo rebut, i empès pel desig d'acompanyar el procés d’altres, m'he format en teràpia Gestalt, Focusing i altres eines terapèutiques que ajuden a fer procés (treball amb ninos, caixa de sorra,…). El meu camí professional el dedico, doncs, a la teràpia: a través del treball individual, de tallers grupals, de la difusió terapèutica en conferències, en el grup de meditació, en les formacions de Focusing…. De nou estic en la dinàmica de l’anar cap enfora. Com les ones del mar, endins… enfora… Com les estacions de l’any, esclat… recolliment… Com els batecs del cor. Com la vida mateixa. Ara, però, en aquest cap enfora jo hi sóc més a dins. I és des d’aquí des d’on acompanyo, amb la riquesa del que he guanyat fent el camí. Com diu el poeta. “I si encara he d’afegir alguna cosa, és aquesta: no es pensi pas que el qui mira de donar-li una mica de consol viu sense esforç enmig de les senzilles i silencioses paraules que de tant en tant li fan bé. La vida del qui les escriu té fatigues i tristeses, i resta molt enrera de la de vostè. D’altra forma, però, no hauria pogut trobar aquestes paraules.“ R. M. Rilke